No sempre és així, i en els últim temps semblava que cada vegada menys, però és gratificant comprovar que les pesades estructures polítiques i administratives encara són capaces de reaccionar amb relativa promptitud a les demandes de la població, fer-les seves i liderar-les, que al meu entendre és el seu paper.
Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha presentat una iniciativa francament engrescadora per a tots aquells que creiem que la manera d'apropar la política als ciutadans passa necessàriament per l'obertura i la transparència de les institucions, i per establir canals de comunicació interactiva entre els ciutadans i els seus representants.
Aquesta setmana es presentava el Parlament 2.0.
El gran volum d'informació que rebem diàriament ens empeny a reclamar el dret a gestionar-la. Això no vol dir només seleccionar-la, sinó aprofundir en allò que ens interessa, plantejar preguntes i obtenir respostes directes, de primera mà. Donem molta importància a la immediatesa, és cert, però també valorem i reclamem el dret a fiscalitzar la informació que ens arriba, i a que aquesta sigui transparent i veraç. Això és el que ens aporta la proximitat: accés directe a la informació i possibilitat d'interacció.
Per altra banda, el foment de l'individualisme ha acabat degenerant en el reclam de "formar part", però ja no com a massa, sinó com a individu.
Les eines 2.0 permeten fer aquest pas endavant, passar de ser espectadors del debat a ser-ne actors.
I els pertoca a les institucions liderar i donar resposta a aquesta nova demanda social. Els pertoca a les institucions obrir-se i ensenyar les entranyes a la població, fent-los partíceps i complices del seu funcionament. Només així aconseguirem que els ciutadans se sentin part integrant dels processos polítics del país.
No vull dir que sigui aquesta la recepta contra la tant anomenada desafecció política, però és de ben degur un bon camí per a combatre-la, alhora que representa una millora en la qualitat de la nostra democràcia.
Bé pel Parlament de Catalunya doncs, a veure qui és el següent.
Bon dia, Marta, i felicitats per haver activat el bloc. S'haurà d'anar seguint tan d'aprop com sigui possible. I sí, el Parlament ha donat un gran pas, però encara hi ha molt camí per córrer, i en tot això 2.0, encara em sembla que és més qüestió d'actituds personals que no pas d'un convenciment massa col·lectiu. En el cas del Parlament, em temo que també ha anat així (i no només penso en el President). I és que, referint-me al teu anterior post, al cap dels dies, quantes eines 2.0 que durant la campanya basca semblaven tan "vives" han entrat en una llarga i potser definitiva hibernació? Això sí, un pas endavant sempre és un pas endavant, i per tant cal felicitar-nos d'haver-lo pogut donar. El teu bloc també va en aquest sentit, un petit pas endavant personal que empeny a donar-ne un de més gran a tota la societat. Que siguis molt feliç, Marta.
ResponEliminaAixí és Marta, una excel·lent iniciativa que ens omple d'orgull! Quasi tant com veure't activa!
ResponElimina